martes, 21 de febrero de 2012

La misteriosa Llum, els sequiaires i cintaires!!

Avui 21 de febrer es celebra a Manresa la misteriosa història de la Llum. Una llegenda que arrenca  al 1333, l'anomenat "lo Mal Any Primer”, quan segons conten, hi va haver una manca de pluges que ocasionà males collites. La misèria i l’esterilitat de les terres del terme i la comarca de Manresa durant els següents anys i fins el 1337, porta a la necessitat de desviar l’aigua del riu Llobregat per fer-la arribar a Manresa.

Els consellers de la ciutat de Manresa l’abril de 1339 demanen una Reial Autorització a Pere III per prendre aigua del Llobregat, al terme de Balsareny, i conduir-la a Manresa. Així començaren l’octubre de 1339 les obres per construir una sèquia, -avui un transvasament-, al terme municipal de Balsareny.



La idea de que aquest transvasament passés per les possessions del bisbat de Vic, al terme de Sallent, no va ser ben vista pel Bisbe de Vic, Galcerà Sacosta. L’any 1341, Galcerà Sacosta imposa penes canòniques molt greus als consellers i a la ciutat de Manresa. Així doncs, Manresa durant 5 anys es quedà amb els temples sense culte a causa de l’entredit episcopal i s’aturen les obres per construir la sèquia.

Segons explica la llegenda "el dia 9 de les calendes de març (21 de febrer) de dit any, vigília de la Cadira de Sant Pere, després de la sortida del sol, vegeren a la capella de dit altar (de la Santíssima Trinitat, al convent del Carme de Manresa) una flama o signe clar i fulgent, semblant a una estrella, que sortí de dita capell i pujà suaument i sense precipitació fins a la volta de dita capella”.
 

Picture by  Històries Manresanes

L'explicació a la misteriosa llum de Manresa provinent de Montserrat fou ben clara: davant del conflicte entre la ciutat de Manresa i el Bisbe de Vic, Déu es va posar de costat de la ciutat de Manresa. Per això, un cop el bisbe va conèixer l'existència d'aquest miracle, es penedí de la seva actitud i volgué permetre el pas de la sèquia per la seves terres i el restabliment de la concòrdia entre el Bisat i la ciutat.

Les obres de la Sèquia es van acabar el 1383 i per tant, es va poder acabar amb la sequera, fam i pestes de la comarca del Bages. Actualment la Sèquia manté el seu funcionament i és considerada una de les principals obres d'enginyeria civil medieval d'Europa amb un recorregut de 26km de llargada i tan sols 10m de desnivell.






Gràcies a l'arribada de l'aigua Manresa va poder créixer i desenovlupar-se econòmicament al llarg dels segles. Un dels sectors econòmics amb més pes dins la ciutat fou el del tèxtil i concretament el de la cintaria.
Enguany el Museu de la Tècnica de Manresa, que celebra el seu 20è aniversari, homenatja aquests col·lectius de dones i homes que van lluitar i treballar per tirar endavant una ciutat: els sequiaires de 1339 i els cintaires de principis del segle XX.


 

La Sèquia i les Cintes, passat i present, de la nostre terra. Dos elements que han sabut adaptar-se a les necessitats del present per continuar creixent i satisfent les necessitats actuals. La Sèquia amb el nou Parc de l'Agulla, construït el 1974  és el llac artificial i pulmó verd de la ciutat de Manresa capaç d'emmagatzemar 200.000 metres cúbics d'aigua. 

Les tradicionals cases de cintes estan readaptant les seves infraestructures i productes per vendre des de Manresa a tot el món.


















 Photos by www.spiral-safisa.com

Des de la nostra merceria on line Capiclip podreu trobar totes les cintes de la Casa Spiral-Safisa que des de 1940 està confeccionant des de Sant Fruitós de Bages.

Tota aquesta empenta ho celebrem aquest cap de setmana a la Fira de l'Aixada de Manresa, dins del marc de Les Festes de la  Misteriosa Llum!



No us perdeu el Mercat Medieval amb tota la història de la Llum i els seus personatges!

25 i 26 de febrer de 2012





No hay comentarios:

Publicar un comentario